aqui os dejo la cancion que llevamos todos en la cabeza.

es la cancion que suena en los autobuses y camiones al poner la marcha atras, un escandalo

la de los camiones es monotono
si deseais bajarosla para vuestro coche debes enviar un sms al 4532 con lambada+numero de matricula!!!!

tambien quiero felicitar a paulin por llevar tan bien el blog y comentar nuestras batallitas por estos lugares con tanta sencillez y buen humor

diego walof (torre 1)

HOI AN: LA CIUTAT DELS SASTRES

Bon dia des de Hoi An! L'expedicio ha recalat en aquesta acollidora ciutat, que tot i que s'ha occidentalitzat bastant encara mante un gran encant. Pero com no podria ser d'una altra manera, anem a explicar una miqueta que ha estat de les nostres vides en els darrers 6 dies.

1. REENTRADA A VIETNAM

Un cop visitats els temples d'Angkor, en terres Cambodjanes, vam emprendre el viatge de retorn a la nostra enyorada patria (li podem dir aixi perque el nostre domini de l'idioma i les nostres habilitats amb el regateig comencen a ser envejables) despres de tenir la sensacio que els cambodjans no volien res mes de nosaltres que els dolars que portavem a les butxaques.
Hores i hores de bus fins a Saigon on vam passar una nit de tramit abans d'emprendre cami cap a Mui Ne. Cal remarcar que despres dels petits pero inacabables imprevistos que ens hem trobat pel fet de fer el viatge a l'estil DIY (Do It Yourself) vam tirar d'agencia de viatges i vam contractar uns bitllets de bus de circuit obert (rotllo Bus Turistic de Barcelona) que ens permetran arribar fins a Hanoi. Molt bona idea la de les agencies Vietnamites, que permeten viatjar en "sleeping bus", uns aparells molt nous, nets i amb 39 seients que es converteixen en llit i permeten dormir-hi prou decentment. Aixo ens ha ajudat a aprofitar unes quantes nits per viatjar, a mes d'estalviar-nos els pocs diners que costa un hotel aqui.

2. MUI NE

Despres de pujar al bus des de Saigon i unes 4 hores de viatge vam arribar a Mui Ne, una zona especialment coneguda per la quantitat de Kitesurfers que s'hi apleguen atrets pels forts vents que bufen a les seves costes. Pero tot i aquesta fama, i per desgracia de l'Alex, no vam veure cap Kite al cel ni cap Kitesurfer ros i sexy passejant-se per la zona... Aquests dies el vent i el temps no han acompanyat gaire i Mui Ne estava bastant desert.
Tot i aixi, a nosaltres el temps novament ens respectava, i vam poder gaudir de 2 dies a Mui Ne on vam visitar les seves dunes vermelles, menjar marisc de prou bona qualitat i a bon preu, banyar-nos a les seves platjes, aprofitar el Resort on van dormir l'Anh Van i el Marc per banyar-ns a la seva piscina i prendre'ns "algun" Margarita a l'ombra de les altissimes palmeres que regnen sobre la linia de la costa.
I com no parlar dels nostres improvitzats amics: Montse, Maria, Chiara i Roberto. Els vam trobar al "resort" on dormia la resta de l'expedicio, on recalaven emmig de la seva ruta, que segueix un sentit contrari a la nostra. Vam comencar intercanviant algunes impressions i consells sobre que veure i on dormir, per acabar jugant a un joc italia que feia cantar molt a tots i beure massa al Diego. Pero el recital de jocs no va acabar aqui: Chis Bum, un joc desconegut amb cocodrils, elefants i peixos i un final apoteosic jugant al picaparet catalano/italia. Sens dubte una gran nit que agraim als nostres quatre efimers amics!

3. NHA TRANG

Des de Mui Ne calia fer una parada obligada amb l'sleeping bus que no teniem planificada a la Benidorm vietnamita, Nha Trang (el fonema "tr" es pronuncia com "tx" o "ch"). Alla ens esperaven (en principi) 13 hores buides que prometien ser el festival de l'avorriment. Pero la sort novament ens va somriure i, despres d'esmorzar en el restaurant amb el pitjor servei que hem trobat en tot el viatge, vam fer unes gestions per passar el dia en un "boat trip" recorrent algunes de les 71 illes que arreceren la costa de Nha Trang i que li donen un innegable encant. Un dia sencer matat per 9$ (6euros).
El boat trip no va tenir desperdici des del comencament, quan el nostre trempat animador originari de Cambodja va comencar a fer de les seves. Tot plegat tenia un aire ultra-turistic, pero vam suposar que era quelcom normal despres de veure que gairebe la meitat del vaixell era ocupat per turisme vietnamita. Ens van portar a fer snorkelling (queda genial aquesta paraula per a dir que et donen unes ulleres i un tub rancis per mirar sota l'aigua) a un petit escull de corall que, personalment, em va deixar embadalit i esmaperdut. Milers de peixos tropicals que mai a la vida haviem vist, unes meduses d'allo mes extranyes, tomates de mar de 2m de llarg i fins i tot algun peix globus (que va acostar-se a la zona molt probablement atret per l'encant del Diego). Despres dinar amb peix (ens van dir que un dels plats era tauro, pero no ho acabo de tenir clar) i visites a 3 illes mes de la zona. I aqui ha sorgit novament l'amor en la nostra expedicio. Imagineu una noia xinesa vestida amb un "pareo" rosa i una flor al cabell a la proa d'un vaixell... imagineu el Marc intentant pujar per la proa del vaixell agafat entre pneumatics vells i cordes. Tot era idilic. Ell cridava dolcament "emoi, emoi!!" (noieta, noieta), mentre ella el mirava i saludava amb la ma amb molt estil. Finalment un passeig intim per un aquari en la darrera escala del dia, moltes fotografies i un petonet a la galta entre els aplaudiments dels passatjers dels dos vaixells presents en la despedida (que portaven 15 minuts de retard degut a la durada del l'esmentat passeig).

4. DANANG

Danang es una ciutat que queda fora de qualsevol circuit turistic i que les guies no recomanen especialment, pero alla ens esperava un dels contactes de l'Anh Van. Ni mes ni menys que el seu tiet, un membre de la societat benestant de Danang que ens esperava amb els bracos oberts, aprofitant el seu periode de vacances.
El dia amb ell va ser molt intens, pero sens dubte un dels millors que hem passat aqui. Primer ens va portar a fer un aperitiu a base de te i fruites tropicals al salo de casa seva, on vam coneixer la seva dona i els seus dos fills, a mes d'uns quants bons amics de la familia que passaven per alla. Especial mencio mereix la Houng (Rosa en vietnamita), una freelance Relacions Publiques de 54 anys, que amb el seu depurat angles ens va prometre una visita guiada el dia seguent per Hoi An. Despres el tiet Hou ens va portar a les Muntanyes de Marbre, amb coves esculpides per la forca de l'aigua i santuari turistico-budista. Mes tard una estoneta de platja per a relaxar-nos abans de que el grup es separes: Anh Van, Marc i Alex es van decantar per una sessio de massatge (que sense donar mes detalls, podriem dir que per als nois podria haver estat alguna cosa mes...), mentre els altres rondavem una estoneta per la ciutat.
Amb la caiguda del sol i amb els dos "masajeados" encara en estat de xoc per l'experiencia viscuda, el tiet Hou ens va recollir novament i ens va portar a fer una mariscada amb cloisses, vieires, escamarlans, cranc i un altre gasteropode que no sabria definir, pero vindria a ser una gamba gegant mes aixafadeta i amb pinta molt primitiva. Tot delicios i per uns 2 euros per persona beguda inclosa.

Tanta activitat des de les 6 del mati havia acabat amb les nostres forces, per la qual cosa vam fer un reces de dues hores a l'hotel (reces que per l'Alex es va allargar ja fins l'endema al mati). A les nou de la nit en Hou tornava a estar plantat a la porta de l'hotel per a portar-nos a un dels garitos amb mes glamour de Danang: Aloha Music Bar. Un bar de puretilles vietnamites on un guitarrista i un organista tocaven cha cha cha i tangos amb lletra del pais mentre el public sortia a ballar en parella. Com no, l'arxiconegut bailongo del grup (Pau) va estrenar la ronda de balls amb un inigualable cha cha cha amb la Rosalie. La cosa es va anar animant fins al moment algid en que en Pau va pujar a l'escenari esperonat per la multitud per interpretar temes d'ahir avui i sempre com "La Bamba", "Twist & Shout" o "Rojitas", corejats a crits pels seus colegues davant la mirada atonita de cambrers i public vietnamita. Una nit d'allo mes entretinguda.

5. HOI AN

I pel mati, ja amb les piles carregades despres de dormir decentment entre les puces que habitaven alguns dels nostres llits, l'incombustible Hou i el seu permanent cigarret als llavis ens ha recollit a l'hotel per a portar-nos a esmorzar sopeta (si... ens estem acostumant molt a sopes bullint a les 8 del mati) i pujar amb nosaltres en un bus de linia fins a Hoi An (25Km). Una experiencia d'allo mes autentica, en la que semblava que el zoologic occidental entres en un autobus, a jutjar per les cares d'estupefaccio dels viatjers locals.

Arribada a Hoi An, 4 gestions per a l'hotel d'aquesta nit i el proper viatge i ens hem submergit amb en Hou i tota la seva colla d'amics en una sastreria de qualitat, on crien els seus propis cucs de seda i n'extreuen el fil de forma totalment artesanal. Alguns ens hem animat i tornarem a casa amb roba feta a mida.

Per acabar, hem tastat el Cau Lao, plat tipic de Hoi An i hem obsequiat en Hou amb xorico i pernil iberic que haviem portat envasat al buit per a ocasions com aquesta. Ha estat un plaer compartir aquests dos dies amb gent tan amable, servicial i atenta tot i la barrera comunicativa que creen els diferents idiomes.

I ara, moments de relax a l'hotel (aquest amb una piscina molt i molt interessant) mentre esperem la "happy hour" per anar a fer una copeta abans de sopar a la vora del riu que mulla aquesta occidentalitzada pero encantadora localitat de Hoi An.

Propera parada: Hue

Una abracada a tots (i seguiu deixant comentaris, que ens fa molta il.lusio llegir-los tots!)