SAIGON. PENULTIMA CRONICA

Salutacions des de Saigon (Ho Chi Minh City)! Ens trobem ja a les acaballes del nostre llarg viatje. Vam tornar al nostre vell conegut Yellow Hotel volant des de l'aeroport de Hanoi ahir a la tarda. Des d'aqui emprendrem dema mateix el nostre exode cap a terres catalanes. Si tot va be, la combinacio de viatjes Saigon-Hong Kong-Londres-Barcelona durara unes 35 hores.

1. DARRERES HORES A HANOI

El darrer dia complet a Hanoi el vam passar novament passejant per la ciutat, impulsats per un brot de rabia consumista aguda que ha omplert les nostres motxilles de milers de souvenirs orientals. Vestits, bolsos, pulseres, chopsticks ("palillos" xinesos), quantitats ingents de DVD's pirates, samarretes, etc.
Vam dinar amb la Nga, una noia danesa de pares vietnamites que l'Anh Van va coneixer anys enrere. Ella acostuma a passar 3 mesos a Hanoi cada estiu vivint amb familiars seus. Ens va portar a dinar a un lloc "typical vietnamese" i va escollir per a nosaltres tot tipus de plats tipics, com una sopa de cargol mari o el "bun" (fideus d'arros amb milers de "tropezones" de carn i verdura. Una noia molt trempada que ens va acollir i guiar d'allo mes be.
I continuant amb el nostre cercle d'amistats de la ciutat, vam trobar-nos amb la Trang, que estudia filologia espanyola a la Universitat de Hanoi. Un espanyol correctissim i una facilitat de tracte amb els vietnamites que ens va ajudar molt a regatejar alguns preus a les botigues. La Trang es va portar magnificament be amb nosaltres, i tot i la seva apretada agenda entre estudis i feina a l'ambaixada de Venecuela, va passar amb nosaltres una tarda sencera. Es va guanyar un paquet de pernil i xorico iberics que portavem a la motxilla. Gracies Trang!!
I al vespre, els gourmets vam anar a tastar el plat mes tipic de la ciutat, el Cha Ca, que consisteix en peix fet amb una salseta a la paella, acompanyat de verduretes i fideus d'arros. Es tipic que al restaurant de torn et portin un petit fornet de carbo vegetal i el peix a mig fer per que tu mateix vagis afegint verduretes i servint-te'n el que vulguis. Simplement delicios! (crec que va ser una bona decisio descartar menjar serp i gat...)

Per la nit unes cervesetes al Mao's Red (recomanat pel tiet de l'Anh Van) i els mes energics es van dirigir cap a una discoteca clandestina flotant al Riu Vermell, per acabar de matar la ultima nit a Hanoi.
Al mati seguent, compres d'ultima hora i de pet cap a l'Aeroport, que es troba a 45 km del centre de Hanoi.

2. SAIGON

En 2 horetes de vol ja tornavem a tenir els peus sobre la nostra vella coneguda Saigon. Quina diferencia quan recordavem la nostra arribada al mateix aeroport dies enrere, sense saber res de la ciutat i amb por a ser timats pel primer taxista que passes. Ara tot era diferent i sabiem exactament que fer per a no ser enganyats. Vam arribar a l'hotel que haviem reservat 20 dies abans i novament vam sortir a passejar tranquilament entre el caos circulatori de la ciutat. Un sopar molt correcte i una cerveseta al costat de l'hotel abans d'anar a dormir.

Avui es dia de les darreres compres en qualsevol dels milers de mercats i paradetes a peu de carrer per a alguns, mentre que d'altres es relaxen a l'hotel abans d'anar a dinar.

Si tot va be, la propera i ja darrera cronica del blog sera des de terres catalanes. Intentarem fer una reflexio mes profunda sobre el viatje, no nomes explicant fets i anecdotes.

Fins aviat!

HANOI... AIXO S'ACABA!

Hanoi, la capital de Vietnam, el centre de la vida politica i diplomatica del pais, el lloc on descansen les restes del ja mitic Ho Chi Minh... 4 milions d'habitants donen vida a aquesta ciutat que des del primer moment ens ha sorpres i agradat (fins i tot mes que Saigon). Aqui es poden fer coses tan inverossimils com menjar carn de tortuga o sopar en una perruqueria sota la via del tren. Des d'aqui ens disposem a explicar-vos les nostres darreres peripecies orientals.

1. HUE


Un cop abandonada Hoi An vam fer cap a Hue. 4 hores d'autobus de res i ens plantem al nostre hotel, que l'Anh Van va reservar molt habilment el dia anterior.
Hue va ser durant un cert periode de temps, compres entre el final de l'epoca de l'ocupacio xinesa i l'inici de la francesa, la capital de Vietnam. Per aquesta rao s'hi va construir una enorme ciutadella i una ciutat imperial a l'estil de la de Beijing, pero bastant mes petitoneta. Tambe es una ciutat farcida de pagodes budistes i tombes d'antics reis del pais.
La nit de la nostra arribada vam voltar una mica per la ciutat buscant algun lloc per a menjar alguns dels plats tipics de la ciutat, que te una cultura gastronomica d'allo mes variada. Finalment vam trobar un petit local regentat per una familia de sord-muts (pare i mare) que eren ajudats per les seves filles. Un lloc molt curios i bastant turistic, pero a la vegada acollidor i economic. Especial mencio mereix el sistema d'obrir ampolles que el pare de familia utilitzava, amb un taulonet de fusta i un cargol amb femella. Espectacular!
Despres de sopar, unes copetes a un lloc que el sord-mut ens va recomanar (va ser dificil pero vam aconseguir entendre'ns) al costat de l'hotel. L'amo del bar de torn, en saber de la nostra procedencia va ordenar al DJ que comences a punxar musica llatina, mentre ens repetia: "Espanoles... amor, pesetas y grandes tetas!". Un capvespre molt divertit que vam acabar compartint amb uns joves vietnamites jugant al billar.
Al mati seguent, els mes agosarats van matinar per anar a visitar el patrimoni arquitectonic de la ciutat sota un sol de justicia, probablement el mes fort i implacable que ens hem trobat en tot el viatge. Va ser dur, pero tambe va valer la pena. Sense desperdici els viatges en les motos que vam llogar, circulant pel mig de la ciutat entre el transit caotic.
I a mitja tarda ja estavem llestos per abandonar Hue i dirijir-nos cap a Hanoi, punt d'intercanivi per arribar a Halong. Va ser una visita fugac pero intensa a aquesta bonica ciutat.

2. BAHIA DE HALONG

Ens esperaven 14 hores de bus fins a Hanoi, un esmorzar rapid en un hotel de la zona i 3.30 hores mes fins a Halong City... l'etapa de viatge mes llarga que hem fet des que rondem per aqui. Pero ens podien mes les ganes que el cansanci. Ens disposavem a veure un dels paratjes naturals mes impresionants del mon sencer i no podiem decaure llavors.
El viatge a Halong el vam contractar a l'agencia de viatges que gestionava els autobusos, ja que fer el viatjet per un mateix es bastant complicat i poques vegades mes barat.
Pujada al bus i trobada amb el nostre guia, en Nhat, que semblava molt trempat i simpatic pero es va convertir en quelcom tragicomic a mesura que van passar les hores i els dies amb ell. El seu angles era pauperrim, i les seves bromes fora de lloc i poc tacte van acabar per exhaurir la paciencia de tot el grup.
Compartiriem autobus i vaixell durant 3 dies amb una parella francesa (Vincent i Charlotte), una parella sud-africana (Ian i Marisane, que viatjen de Londres a Australia sense agafar cap vol durant 9 mesos), dues noies australianes (Michelle i Lindsey) i una altra parella francesa de la qual no en puc recordar els noms. Va ser realment agradable i ens vam fer molt, tot i la diferencia d'edat i cultura. Un record especial per en Vincent, la Charlotte, l'Ian i la Marisane, amb els quals vam compartir moltes hores, somriures, jocs i cerveses al vaixell.
Arribats a Halong vam pujar al vaixell de fusta, equipat amb camarots on pasariem la primera de les dues nits a la bahia. Vam endinsar-nos entre les 1169 illes que esquitxen la bahia i vam passar el dia entre vil.les flotants, excursio en kayak i unes impresionants coves modelades pels capricis de la natura.

El paisatge que ens envoltava era, en tot moment, precios i sorprenent per les seves sumptuoses formes, pero la nostra sensacio mai va ser de satisfaccio completa. La bahia es troba sobreexplotada, amb centenars i centenars de vaixells turistics que embruten les seves aigues amb tot tipus de residus, i les rutes programades no permeten cap moment de soledat en els 3 dies de navegacio. Molts de nosaltres no esperavem una massificacio d'aquest estil, per aixo ens vam sentir una mica decepcionats.
Els dies a la bahia van continuar amb una excursio per la selva a l'illa de Cat Ba. Aquesta illa acull un parc nacional on sobreviuen nomes 60 micos d'una especie endemica en greu perill d'extincio, per la qual cosa us imaginareu que no en vam veure ni un. 2 hores caminant sota una pluja fenomenal que ens va deixar fets uns adefesis mentre el nostre guia ens esperava a la falda de la muntanya sota un cobert, mentre repetia que no volia pujar perque ell era capac de caminar en 30 minuts el que nosaltres trigavem dues hores. Molt comica la imatge posterior amb el guia corrent descalc cap al bus per a no mullar-se les seves bambes noves, que havia embolicat amb bosses de plastic.

A Cat Ba poca cosa a fer, a part de relaxar-nos a l'hotel i acabar el dia sopant i sortint a fer una cerveseta sota la persistent pluja.
Al dia seguent empreniem cami de tornada cap a Hanoi, on per fi ens vam despedir del nostre maldestre guia, mentre ell ens repetia que "si valoreu la meva feina, accepto propines". Balanc per en Nhat: 0 VND aportats per 12 persones.

3. HANOI

I ja tornavem a tenir els peus sobre la metropoli! Ah... quina sensacio novament tan diferent. Activitat i soroll per tot arreu, claxons incansables, joves i grans intentant vendre qualsevol cosa. Crec que ho necessitavem.
Facilment vam trobar llit a la ciutat recomanats pel germa de la Trang (amiga de l'Anh Van), un guia turistic de la ciutat que coneix molts be alguns hotels a bon preu.
Hanoi es a la vegada similar i molt diferent a la coneguda Saigon. Es viva gairebe a qualsevol hora del dia i els seus carrers bullen d'activitat. Te tambe una zona turistica molt delimitada, que permet a turistes agosarats com nosaltres experimentar la veritable ciutat si caminem tan sols 15 minuts en qualsevol direccio des del nostre hotel. Hi ha ben poc a fer a part de vagar pels carrers contemplant l'activitat de la ciutat, ja que cap de les dues ciutats te massa atraccions turistiques per visitar. Pero Hanoi es diferent de Saigon perque sembla que una la pugui dominar molt mes rapidament... carrers mes estrets, un llac immens que marca el centre de la ciutat i unes dimensions mes racionals que la metropoli del sud.
Aquests dies hem estat gaudint de tot aixo. S'ha visitat tambe el mausoleu del "tiet Ho". El pobre home volia que l'incineressin, pero des de la seva mort el 1969 el tenen embadurnat amb potingues i exposat al public de forma gratuita com a capella ardent (previ requis de cameres de fotos i comprovacio de que es va vestit de forma adient, a mes de passar per arcs magnetics a l'estil dels aeroports). Cada any envien al pobre Ho a Russia uns 3 mesos per a aplicar-li els tractaments de conservacio que requereix. Si l'home es pogues aixecar de nou...

I poqueta cosa mes des de Hanoi. Ara anem a fer algunes compres i a seguir investigant els racons de la ciutat... Ah! Quasi me n'oblido! Ahir a la nit, els mes agosarats vam tastar carn de gosset amb la seva cueta a la brasa i sucada amb salsa de cargol. La carn no era res de l'altre mon, la salsa era horrible, pero vam coincidir en que la cua era deliciosa. Avui ho intentarem amb el gat i la serp. Es senzill de fer si un no pensa en les gabies plenes de gats i gossos que hi ha al mercat de carn de la ciutat...


Salut!

aqui os dejo la cancion que llevamos todos en la cabeza.

es la cancion que suena en los autobuses y camiones al poner la marcha atras, un escandalo

la de los camiones es monotono
si deseais bajarosla para vuestro coche debes enviar un sms al 4532 con lambada+numero de matricula!!!!

tambien quiero felicitar a paulin por llevar tan bien el blog y comentar nuestras batallitas por estos lugares con tanta sencillez y buen humor

diego walof (torre 1)

HOI AN: LA CIUTAT DELS SASTRES

Bon dia des de Hoi An! L'expedicio ha recalat en aquesta acollidora ciutat, que tot i que s'ha occidentalitzat bastant encara mante un gran encant. Pero com no podria ser d'una altra manera, anem a explicar una miqueta que ha estat de les nostres vides en els darrers 6 dies.

1. REENTRADA A VIETNAM

Un cop visitats els temples d'Angkor, en terres Cambodjanes, vam emprendre el viatge de retorn a la nostra enyorada patria (li podem dir aixi perque el nostre domini de l'idioma i les nostres habilitats amb el regateig comencen a ser envejables) despres de tenir la sensacio que els cambodjans no volien res mes de nosaltres que els dolars que portavem a les butxaques.
Hores i hores de bus fins a Saigon on vam passar una nit de tramit abans d'emprendre cami cap a Mui Ne. Cal remarcar que despres dels petits pero inacabables imprevistos que ens hem trobat pel fet de fer el viatge a l'estil DIY (Do It Yourself) vam tirar d'agencia de viatges i vam contractar uns bitllets de bus de circuit obert (rotllo Bus Turistic de Barcelona) que ens permetran arribar fins a Hanoi. Molt bona idea la de les agencies Vietnamites, que permeten viatjar en "sleeping bus", uns aparells molt nous, nets i amb 39 seients que es converteixen en llit i permeten dormir-hi prou decentment. Aixo ens ha ajudat a aprofitar unes quantes nits per viatjar, a mes d'estalviar-nos els pocs diners que costa un hotel aqui.

2. MUI NE

Despres de pujar al bus des de Saigon i unes 4 hores de viatge vam arribar a Mui Ne, una zona especialment coneguda per la quantitat de Kitesurfers que s'hi apleguen atrets pels forts vents que bufen a les seves costes. Pero tot i aquesta fama, i per desgracia de l'Alex, no vam veure cap Kite al cel ni cap Kitesurfer ros i sexy passejant-se per la zona... Aquests dies el vent i el temps no han acompanyat gaire i Mui Ne estava bastant desert.
Tot i aixi, a nosaltres el temps novament ens respectava, i vam poder gaudir de 2 dies a Mui Ne on vam visitar les seves dunes vermelles, menjar marisc de prou bona qualitat i a bon preu, banyar-nos a les seves platjes, aprofitar el Resort on van dormir l'Anh Van i el Marc per banyar-ns a la seva piscina i prendre'ns "algun" Margarita a l'ombra de les altissimes palmeres que regnen sobre la linia de la costa.
I com no parlar dels nostres improvitzats amics: Montse, Maria, Chiara i Roberto. Els vam trobar al "resort" on dormia la resta de l'expedicio, on recalaven emmig de la seva ruta, que segueix un sentit contrari a la nostra. Vam comencar intercanviant algunes impressions i consells sobre que veure i on dormir, per acabar jugant a un joc italia que feia cantar molt a tots i beure massa al Diego. Pero el recital de jocs no va acabar aqui: Chis Bum, un joc desconegut amb cocodrils, elefants i peixos i un final apoteosic jugant al picaparet catalano/italia. Sens dubte una gran nit que agraim als nostres quatre efimers amics!

3. NHA TRANG

Des de Mui Ne calia fer una parada obligada amb l'sleeping bus que no teniem planificada a la Benidorm vietnamita, Nha Trang (el fonema "tr" es pronuncia com "tx" o "ch"). Alla ens esperaven (en principi) 13 hores buides que prometien ser el festival de l'avorriment. Pero la sort novament ens va somriure i, despres d'esmorzar en el restaurant amb el pitjor servei que hem trobat en tot el viatge, vam fer unes gestions per passar el dia en un "boat trip" recorrent algunes de les 71 illes que arreceren la costa de Nha Trang i que li donen un innegable encant. Un dia sencer matat per 9$ (6euros).
El boat trip no va tenir desperdici des del comencament, quan el nostre trempat animador originari de Cambodja va comencar a fer de les seves. Tot plegat tenia un aire ultra-turistic, pero vam suposar que era quelcom normal despres de veure que gairebe la meitat del vaixell era ocupat per turisme vietnamita. Ens van portar a fer snorkelling (queda genial aquesta paraula per a dir que et donen unes ulleres i un tub rancis per mirar sota l'aigua) a un petit escull de corall que, personalment, em va deixar embadalit i esmaperdut. Milers de peixos tropicals que mai a la vida haviem vist, unes meduses d'allo mes extranyes, tomates de mar de 2m de llarg i fins i tot algun peix globus (que va acostar-se a la zona molt probablement atret per l'encant del Diego). Despres dinar amb peix (ens van dir que un dels plats era tauro, pero no ho acabo de tenir clar) i visites a 3 illes mes de la zona. I aqui ha sorgit novament l'amor en la nostra expedicio. Imagineu una noia xinesa vestida amb un "pareo" rosa i una flor al cabell a la proa d'un vaixell... imagineu el Marc intentant pujar per la proa del vaixell agafat entre pneumatics vells i cordes. Tot era idilic. Ell cridava dolcament "emoi, emoi!!" (noieta, noieta), mentre ella el mirava i saludava amb la ma amb molt estil. Finalment un passeig intim per un aquari en la darrera escala del dia, moltes fotografies i un petonet a la galta entre els aplaudiments dels passatjers dels dos vaixells presents en la despedida (que portaven 15 minuts de retard degut a la durada del l'esmentat passeig).

4. DANANG

Danang es una ciutat que queda fora de qualsevol circuit turistic i que les guies no recomanen especialment, pero alla ens esperava un dels contactes de l'Anh Van. Ni mes ni menys que el seu tiet, un membre de la societat benestant de Danang que ens esperava amb els bracos oberts, aprofitant el seu periode de vacances.
El dia amb ell va ser molt intens, pero sens dubte un dels millors que hem passat aqui. Primer ens va portar a fer un aperitiu a base de te i fruites tropicals al salo de casa seva, on vam coneixer la seva dona i els seus dos fills, a mes d'uns quants bons amics de la familia que passaven per alla. Especial mencio mereix la Houng (Rosa en vietnamita), una freelance Relacions Publiques de 54 anys, que amb el seu depurat angles ens va prometre una visita guiada el dia seguent per Hoi An. Despres el tiet Hou ens va portar a les Muntanyes de Marbre, amb coves esculpides per la forca de l'aigua i santuari turistico-budista. Mes tard una estoneta de platja per a relaxar-nos abans de que el grup es separes: Anh Van, Marc i Alex es van decantar per una sessio de massatge (que sense donar mes detalls, podriem dir que per als nois podria haver estat alguna cosa mes...), mentre els altres rondavem una estoneta per la ciutat.
Amb la caiguda del sol i amb els dos "masajeados" encara en estat de xoc per l'experiencia viscuda, el tiet Hou ens va recollir novament i ens va portar a fer una mariscada amb cloisses, vieires, escamarlans, cranc i un altre gasteropode que no sabria definir, pero vindria a ser una gamba gegant mes aixafadeta i amb pinta molt primitiva. Tot delicios i per uns 2 euros per persona beguda inclosa.

Tanta activitat des de les 6 del mati havia acabat amb les nostres forces, per la qual cosa vam fer un reces de dues hores a l'hotel (reces que per l'Alex es va allargar ja fins l'endema al mati). A les nou de la nit en Hou tornava a estar plantat a la porta de l'hotel per a portar-nos a un dels garitos amb mes glamour de Danang: Aloha Music Bar. Un bar de puretilles vietnamites on un guitarrista i un organista tocaven cha cha cha i tangos amb lletra del pais mentre el public sortia a ballar en parella. Com no, l'arxiconegut bailongo del grup (Pau) va estrenar la ronda de balls amb un inigualable cha cha cha amb la Rosalie. La cosa es va anar animant fins al moment algid en que en Pau va pujar a l'escenari esperonat per la multitud per interpretar temes d'ahir avui i sempre com "La Bamba", "Twist & Shout" o "Rojitas", corejats a crits pels seus colegues davant la mirada atonita de cambrers i public vietnamita. Una nit d'allo mes entretinguda.

5. HOI AN

I pel mati, ja amb les piles carregades despres de dormir decentment entre les puces que habitaven alguns dels nostres llits, l'incombustible Hou i el seu permanent cigarret als llavis ens ha recollit a l'hotel per a portar-nos a esmorzar sopeta (si... ens estem acostumant molt a sopes bullint a les 8 del mati) i pujar amb nosaltres en un bus de linia fins a Hoi An (25Km). Una experiencia d'allo mes autentica, en la que semblava que el zoologic occidental entres en un autobus, a jutjar per les cares d'estupefaccio dels viatjers locals.

Arribada a Hoi An, 4 gestions per a l'hotel d'aquesta nit i el proper viatge i ens hem submergit amb en Hou i tota la seva colla d'amics en una sastreria de qualitat, on crien els seus propis cucs de seda i n'extreuen el fil de forma totalment artesanal. Alguns ens hem animat i tornarem a casa amb roba feta a mida.

Per acabar, hem tastat el Cau Lao, plat tipic de Hoi An i hem obsequiat en Hou amb xorico i pernil iberic que haviem portat envasat al buit per a ocasions com aquesta. Ha estat un plaer compartir aquests dos dies amb gent tan amable, servicial i atenta tot i la barrera comunicativa que creen els diferents idiomes.

I ara, moments de relax a l'hotel (aquest amb una piscina molt i molt interessant) mentre esperem la "happy hour" per anar a fer una copeta abans de sopar a la vora del riu que mulla aquesta occidentalitzada pero encantadora localitat de Hoi An.

Propera parada: Hue

Una abracada a tots (i seguiu deixant comentaris, que ens fa molta il.lusio llegir-los tots!)

FROM CAMBODJA WITH LOVE

Be... finalment podem actualitzar el blog, despres de rebre mails i trucades amb certa preocupacio per les noticies que arriben sobre les inundacions que pateix el nord del Vietnam aquests darrers dies. Hem estat molt desconnectats de les noticies i fins que abans d'ahir no vam rebre una trucada de l'ambaixada espanyola preguntant-nos per la nostra situacio i donant-nos informacio no vam ser conscients del que esta passant per la zona. Pero anem a fer cinc centims del que han estat els nostres dies des de la darrera connexio:

0. DARRERES HORES A SAIGON

Les darreres hores per Saigon esperant la motxilla de la Montse les vam passar entre el barri xines de Choulon pel mati i la terrassa de l'Hotel Sheraton prenent uns coctels... ens ho mereixiem i les vistes eren increibles!

1. SAIGON - RACH GIA

Despres de recuperar sense mes problemes la motxilla de la Montse i buscar informacio sobre els mitjans de transport, l'equip va decidir variar una mica la ruta prevista i fer cap a la illa de Phu Quoc, a l'extrem sud-oest de Vietnam. Per arribar a l'illa primer cal desplacar-se fins a la ciutat costanera de Rach Gia, a uns 260Km de Saigon. Vam triar el bus, que costava uns 7euros per cap. El primer contratemps el vam trobar en que el bus de les 23h no tenia prou places (era un microbus de 15 persones), i vam haver de viatjar en dos grups de 5 i 3 persones amb un decalatge d'una hora.
El viatge en questio puc assegurar a titol personal que es un dels mes surrealistes que he viscut; Assegut al costat d'un conductor suicida que conduia a una mitja de 80km/h per una carretera infernal quan estava asfaltada i a 60 quan era cami de terra. Inclos un trasbord via ferry per creuar un immens riu i una arribada a Rach Gia consistent en un cafe amb gel asseguts en un garito del mercat mentre a la TV posaven karaoke en vietnamita a les 4.40h de la matinada.

2. RACH GIA - PHU QUOC

Arribats a la ciutat de Rach Gia necessitavem 8 tquets per al ferry que ens portava a Phu Quoc, una illa de la mida de Menorca i a uns 150km mar endins. Aconseguits els bitllets per a les 8 del mati i reunida l'expedicio temporalment truncada durant el periple en bus, vam pujar al catamara que ens va portar en un viatge d'allo mes tranquil fins a Phu Quoc. La brisa marina i les vistes de les petites illes que ens trobavem pel cami van ser balsamiques per aixecar el nostre estat d'anim, minat despres d'hores de molt viatge i poc dormir.

3. PHU QUOC

L'arribada a Phu Quoc ens va tornar a l'enyorada rutina del regateig amb els colegues vietnamites. Vam aconseguir transport en furgoneta per 200.000VND (8euros) per als vuit integrants fins a la zona hotelera de l'illa -aquesta illa es meravellosa pero tot just esta essent descoberta pel turisme, pero a jutjar pels complexes en construccio, no trigara massa en convertir-se en un desti turistic de resort i pulsereta- i alla vam triar i remenar entre les moltes psossibilitats d'allotjament. Finalment el "manager" d'uns bungalows davant d'una platja anomenada Long Beach (Quyen era el nom del noi) ens va engatussar amb les seves bones maneres i humor per dormir en unes petites casetes que no estaven gens malament (Tot per 42$ entre tots).
Fet aixo vam llogar 7 motos (Diego volia anar de paquet amb Bellsola) per 600.000VND (20euros) i vam anar a dinar a Duong Dong, capital de l'illa i important port pesquer. Despres vam fer una visita a la fantastica platja de Bai Sia, a l'extrem sud de l'illa, on ens vam trobar amb un paratje practiacment desert de persones i una platja que probablement deu ser la mes bonica que hem vist en les nostres curtes i miseres vides.
Per la nit sopar a vora del mar i 8 hores de son que eren molt necessaries per a tots despres d'un dia tan llarg.
Al mati seguent ens va sorprendre una magnifica tempesta tropical que ens va truncar els plans de moto i turisme (les carreteres enfangades eren impracticables per als motoristes novells). Vam fer una barbacoa de peix a les 11 del mati entre tempesta i tempesta i vam decidir comprar tiquets de tornada cap a Rach Gia a les 13h. Proper desti: Cambodja - Temples d'Angkor.
La tornada amb el mateix ferry va resultar sense cap imprevist descacable.

4. RACH GIA - CHAU DOC

Arribats novament a Rach Gia (que no destaca especialment per la seva bellesa) vam fer cap a l'estacio de busos de la ciutat per a comprar tiquets fins a Chau Doc, porta d'entrada a Cambodja, tant per carretera com per riu. Aqui van comencar novament els entrebancs:
Vam arribar a l'estacio 10 minuts despres que marxes el darrer bus cap a Chau Doc, i no voliem perdre una nit en la poc acollidora ciutat que ens acollia, aixi que despres de molt parlar i molt regatejar vam llogar una furgoneta de 15 places que ens va portar fins a Chau Doc en 3.30h, previ pagament de 1.500.000VND (60euros).

5. CHAU DOC - PHNOM PENH

A Chau Doc vam trobar hotel barat sense cap complicacio i vam menjar la sopa tipica de la localitat, consistent en un liquid agre-dolc amb un cap de peix desconegut flotant per alla enmig, pero curiosament estava molt bo!
Al mati seguent vam matinar (a les 6.15 ja voltavem pel port fluvial) per a buscar un vaixell que ens portes direccio Cambodja, passant per Phnom Penh (capital de Cambodja) i Siem Reap. Vam contractar un bitllet combinat vaixell-bus, del qual ens van assegurar que ens portaria abans de la nit fins a Siem Reap.
Ens esperaven 7 hores de vaixell remuntant el majestuos Mekong, i tot i el tedi de les hores de calor, humitat i tramits fronterers, se'ns va fer poc feixug.
Mes feixugues van ser les 4 que ens esperaven en bus fins a Phnom Penh, ciutat a la qual vam arribar vora les 6 de la tarda. Alla ens vam trobar la "sorpresa esperada" de que no existia el bus contractat i que haviem de perdre una nit mes abans d'arribar als anhelats temples d'Angkor. El cansanci es va fer pales en el grup i van apareixer les primeres diferencies importants entre els seus membres. Tot i aixi, i despres d'asserenar-nos bevent Angkor Beer (d'un sabor bonissim i molt millor que la cervesa de Vietnam), vam entrar tots plegats en rao i vam concertar el viatge per al mati seguent.

6. PHNOM PENH

Un cop recuperat el somriure a les nostres cares i vistes les bones habitacions de l'hotel, vam sortir a sopar amb 2 nois i una noia de Palencia que estan de ruta per Indoxina i una noia de Huesca que treballa de professora a Beijing (algun membre del grup us podra explicar alguna coseta mes d'ella...). Despres una volta per la ciutat de nit amb l'aragonesa acompanyada de Blazquez, Diego i Pau que va resultar molt instructiva per veure a quin nivell arriba el turisme sexual en els paisos del sud-est asiatic... gairebe tots els "pubs" oberts a mitjanit eren cases de senyoretes que rara vegada superaven els 20 anys d'edat plagades de guiris de pell blanca, molta panxa i pocs escrupols.

7. PHNOM PENH - SIEM REAP

En aquest punt es on comenca la nostra curta etapa de guiris acomodats que hem viscut fins al moment d'escriure aquestes linies: Bus de bon mati cap a Siem Reap i arribada sense mes complicacions davant l'hotel Capitol. Bons preus, gent acollidora i bon menjar.
Comentar respecte a Siem Reap, que es una ciutat muntada en el dolar, que viu exclusivament del massiu turisme que atrauen els temples d'Angkor, amb hotels de luxe i preus en dolars a tot arreu.

8. ANGKOR

Tot just arribar vam aprendre dels nostres errors i vam comprar uns bitllets de tornada a Vietnam "fiebles". Despres, visita a la zona d'Angkor per a comprar els tiquets per a la visita d'avui (20$) i veure la posta de sol des d'un petit cim, del qual diuen que te la millor posta de sol del mon, juntament amb la de l'Ahlambra de Granada.
Val a dir que aquesta vegada hem decidit optar per una opcio organitzada pels nois de l'hotel, que ens han proporcionat transport en tuk-tuk (unes motos amb remolc tapat al darrera on caben 4 persones) i una visita mes o menys pautada per la grandiosa extensio dels temples.
Ahir per la nit els mateixos conductors de tuk-tuk que vam contractar ens van portar a sopar menjar tipic Cambodja, que consisteix basicament en arros, vegetals variats, una salsa agredolca amb cacauets molt curiosa i carn de vaca, aixi com algunes de les seves visceres, entre les quals no van faltar l'estomac, els ronyons, el fetge, la llengua i els testicles.
I finalment aquest mati hem complert l'objectiu que tant ens ha fet suar els darrers dies: Visitar Angkor. I no podria haver valgut mes la pena. La veritat es que no tinc paraules per a descriure tota la bellesa i grandiositat dels temples, construits a finals del segle XII. Us deixare simplement una de les moltissmes fotos que hem fet avui. 7 hores de visita sota un sol de justicia (aqui no sembla que hi hagi cap inunacio... jeje) i una calor sofocant que ens han deixat extenuats. Migdiada a l'hotel, timba de cartes i sopar a l'hotel en plan marques, per a gaudir de les darreres hores abans de la propera etapa: platjes de Mui Ne, a la costa sud de Vietnam, previ pas per Saigon despres de 14 hores de bus. Dema sera un dia de bus, calor i sopor a les carreteres de Cambodja i Vietnam.

Perdo per un escrit tan llarg... podria escriure rius de tinta. Intentarem escriure ben aviat, pero tranquils, ens queden uns quants dies pel sud.

Xuel-moi!! (Salut en Cambodja)

SAIGON O LA CIUTAT DE LES MOTOS

Ja portem mes de 24 hores a Saigon, una ciutat de 7 milions d'habitants, la magnitud de la qual es deixa notar nomes trepitjar els seus carrers. Creuar d'una vorerar a l'altra es tota una aventura degut a la infinitat de motoristes que circulen sense respectar cap tipus de norma de circulacio davant la mirada passiva dels policies de la ciutat.

Ahir al vespre vam anar a sopar per la zona del mercat central, primer en una paradeta del carrer amb unes cadires de plastic dignes de nens de 3 anys i molt usuals en qualsevol bar de la ciutat. Despres vam fer una cerveseta a la vora del riu que dona nom a la ciutat mentre intentavem planificar una mica com encarar els propers dies que s'acosten. Per acabar vam anar a uns bars de la zona "motxillera" on tenim l'alberg a fer "unes copetes", que l'estomac del Marc no va acabar d'acceptar massa be en algun moment de la nit. Els mes agosarats van acabar menjant una sopa "Pho" de bona nit.

Aquest mati hem pujat amb tota una munio de guiris (com nosaltres) a un autocar que ens ha portat per unes carreteres de por fins als tunels de Cu Chi. Aquests tunels van ser excavats pel Vietcom durant la guerra i eren el reducte comunista mes proper a la ciutat de Saigon, territori de Vietnam del sud i els EUA. Els "goriles", com els anomenava el nostre eixerit guia per la seva indumentaria fosca mes que no pas per la seva mida, vivien sota terra refugiats dels atacs aeris americans i mantenien encarnissadades lluites durant les incursions dels excercits enemics. La veritat es que la visita ha estat una mica fluixa pel meu gust, sobretot degut al marcat caire consumista i encarat al guiri que s'hi respirava. Tot i aixi ha estat prou interessant, sobretot la part final on podiem recorrer una petita part dels tunels que en el seu moment van servir de refugi als nostres amics "goriles".

Arribada a la ciutat de les motos i dinar en un lloc d'allo mes autentic en una zona una mica llunyana al centre. Despres l'expedicio s'ha separat, ja que Anh Van, Marc i Alex han estat designats organitzadors dels propers dies a Angkor Wat i Phu Quoc. Ells han anat a buscar informacio de transport mentre els altres ens hem dirigit passejant tranquilament cap a la Pagoda de l'Emperador de Jade. Aquest passeig ha resultat ser de gairebe 3 hores i la recerca del temple ha resultat ser infructuosa tot i les indicacions dels Saigonesos, que asseguraven que la Pagoda estava alla mateix. De fet, els Xavis han comprat un donut a la porta de la Pagoda, pero hem estat incapacos de veure-la... Sembla ser que la cervesa barata ens ha fet perdre una mica l'oremus...

I aixi, entre petites anecdotes que no comentarem per no extendre'ns, hem anat a prendre una cocacola a un acollidor restaurant que hem trobat. Estavem en una zona molt allunyada del reducte turistic, i aixo s'ha fet notar en l'amabilitat de la gent i les poques ganes que tenien de treure'ns els Dongs de la butxaca. Improvitzadament hem acabat sopant 5 persones per 166000VND, que equival a uns 7 euros. Taxi cap a l'alberg i fins aqui la nostra cronica del dia. Dema esperarem que aparegui la motxilla de la Montse i intentarem fer cap cap a Angkor, mes enlla de la frontera amb Cambodja.

Salut!

PRIMERA CRONICA DES DE SAIGON

Per on comencar... Aqui a Saigon son les 4 de la tarda i em trobo en un "hotel" en un carrero prop del carrer De Tham. El Marc seu al meu costat entre una calor que t'envolta i et mulla. Els ventiladors estan a l'ordre del dia en qualsevol local de la ciutat. Pero deixeu que us expliquem una mica que ha estat de nosaltres aquestes darreres hores:

1. BARCELONA - GATWICK\LUTON.

Podriem dir que aquesta va ser l'etapa pes plaenta del nostre periple. Cap contratemps i tot en ordre fins a la reunio de l'expedicio a Victoria Station. La nit la vam passar a la mateixa estacio. En veure que el sol comencava a iluminar els cels londinecs ens vam dirigir cap a Buckinham Palace, que queda a pocs metres de l'estacio. Vam tenir el privilegi de veure una sortida de sol asseguts a les escales del monument que hi ha al davant. Alguns de nosaltres no coneixiem Londres, pero ens va captivar des d'aquell moment, tot i que l'encis nomes va durar fins que va comencar a ploure indiscriminadament.
English Breakfast amb baked beans, eggs, sausages i no se quantes calories mes per a trobar-nos amb Sir Alex, que es trobava ja a la ciutat. Despres una mica de turisme per la ciutat i plans de passar pel Soho a fer unes pintes... aqui el primer contratemps.

Anh Van: "Alex, seguro que lo llevas todo eh... no te habras dejado el billete.." (en to de broma)
Alex: "Mierda!"

Que mes dir... L'Alex es va dirigir cap a l'Aeroport a intentar expedir un nou bitllet mentre la resta ens vam tancar en un pub a fer una pinta.


2. HEATHROW - HONG KONG

Nova reunio de tota l'expedicio, aquesta vegada a la T5 de l'aeroport i amb l'Alex amb un nou bitllet previ pagament de 30 pounds. Un lloc increible arquitectonicament parlant. Dinar i facturacio de maletes. Despres vol en un Boing 747 que si alguna cosa no es podia dir d'ell es que fos ampli. Tot i aixi vam dormir bona part del trajecte i ens vam sentir molt ben atesos per les hostesses de British Airways.
No va ser fins 15 minuts abans d'aterrar a Hong Kong que el comandant de la nau ens va avisar de cert tifo que ronda per la zona d'Indoxina aquests dies. El nostre amic Kumari va fer de les seves durant l'aterratge, i crec parlar en nom de tots si dic que vam passar bastanta por (excepte el Bellso que dormia com un roc mentre la seva cara es tornava blanca de mareig... sisi, es marejava dormint!). Al nostre voltant nomes sentiem crits de por continguda i veiem a gent vomitant-se a sobre (se'n van comptabilitzar 5 o 6). Nosaltres, que som gent amb classe, vam aguantar el tipus.

3. HONG KONG
Arribada a Hong Kong i primera trobada amb el mon oriental. Tot un mon que costa d'imaginar des d'aqui. L'eficiencia del personal xines es total i es va fer notar des del primer moment. Pero el que realment ens va sobtar va ser veure que el nostre vol cap a Saigon havia estat cancelat degut al nostre amic Kumari. La incertesa i el cansament es van apoderar de l'expedicio mentre feiem cua per a demanar informacio sobre com i quan podiem volar fins a Saigon. Va ser aqui quan vam rebre la gran noticia que els senyors de Cathay Pacific ens pagaven una nit al Regal Airport Hotel amb sopar, esmorzar i dinar inclosos. Aquest hotel es trobava just al costat de l'aeroport i va resultar ser molt acollidor i amb cert punt de luxos (sobretot en el cas de l'habitacio de Bellso i Montse... vaya suite!). El sopar va ser mes que correcte amb un buffet multicultural molt abundant que ens va reomplir de forces i calories. Despres de sopar vam solucionar el tema del vol i ens van donar un nou avio per aquest mateix mati volar a Saigon.
Amb tanta alegria al cos, nomes podiem fer una cosa... Sortir! Vam agafar el tren llancadora de l'aeroport i ens vam dirigir a Kowloon, un dels districtes comercials de Hong Kong. Alla la senyoreta Anh Van coneix un bon amic seu que ens va portar a fer unes cerveses en un pub amb un aire bastant europeu. Segur que la seva novia coneixia bastant als cambrers, a jutjar pel seu nivell d'alcohol en sang. Finalment vam tornar al nostre estimat hotel (previ pas pel Burger King) i vam dormir com socs en uns llits massa comodes pel que ens espera.

4. HONG KONG -SAIGON

I aquest mati, despres d'un esmorzar molt copios i ple de calories hem anat novament a l'aeroport (3 minuts caminant) i hem embarcat cap a Saigon sense mes contratemps. Viatge molt correcte i amb una atencio excelent, a mes d'un altre esmorzar a base d'arros i pollastre.
La darrera sorpresa de la migracio l'hem trobat a la cinta de maletes a la sortida del vol, quan la Montse s'ha quedat amb un pam de nas esperant que la seva motxilla apareixes... una mica mes de cues a la finestreta d'equipatge perdut, bones paraules i poca motxilla... seguirem esperant.

5. SAIGON: PRIMER CONTACTE

Novament les influencies de l'Anh Van han quedat paleses i a la sortida hi havia dues estudiants vietnamites esperant-nos amb un cartell amb el seu nom impres. Una d'elles es germana d'un que treballa al restaurant de l'Anh Van. Ens han ajudat molt i ens han recomanat agafar les moto-taxis (Sem-ho). Resulta que els eixerits conductors d'aquests vehicles no tenen cap problema en carregar en el seu mini-scooter a dos passatgers amb les seves respectives motxilles, mentre es salten semafors en vermell emmig de la jungla del transit i petant-se de riure. Ha estat una primera presa de contacte dura pero del tipus "Dragon Kahn" - Baixes espantat pero partint-te el cul de riure (Si no li pregunteu a la Montse).
Hem dinat en un antro molt autentic la sopa Pho, el menjar mes tipic de Saigon. 20000VND per un "barrenyo" de sopa, fideus, algues i d'altres objectes no identificats. Aixo son 0,75euro mes o menys.
Finalment viatge en taxi cap a la recerca de l'alberg i trobada del mateix sense masses problemes.

I fins aqui la primera cronica des del Vietnam... Ha estat llarga, pero l'ocasio ho mereixia. M'acompanyen ara en Xavi Blazquez, la Montse, el Bellso i el Diego.

Fins aviat!!
I