SAIGON. PENULTIMA CRONICA

Salutacions des de Saigon (Ho Chi Minh City)! Ens trobem ja a les acaballes del nostre llarg viatje. Vam tornar al nostre vell conegut Yellow Hotel volant des de l'aeroport de Hanoi ahir a la tarda. Des d'aqui emprendrem dema mateix el nostre exode cap a terres catalanes. Si tot va be, la combinacio de viatjes Saigon-Hong Kong-Londres-Barcelona durara unes 35 hores.

1. DARRERES HORES A HANOI

El darrer dia complet a Hanoi el vam passar novament passejant per la ciutat, impulsats per un brot de rabia consumista aguda que ha omplert les nostres motxilles de milers de souvenirs orientals. Vestits, bolsos, pulseres, chopsticks ("palillos" xinesos), quantitats ingents de DVD's pirates, samarretes, etc.
Vam dinar amb la Nga, una noia danesa de pares vietnamites que l'Anh Van va coneixer anys enrere. Ella acostuma a passar 3 mesos a Hanoi cada estiu vivint amb familiars seus. Ens va portar a dinar a un lloc "typical vietnamese" i va escollir per a nosaltres tot tipus de plats tipics, com una sopa de cargol mari o el "bun" (fideus d'arros amb milers de "tropezones" de carn i verdura. Una noia molt trempada que ens va acollir i guiar d'allo mes be.
I continuant amb el nostre cercle d'amistats de la ciutat, vam trobar-nos amb la Trang, que estudia filologia espanyola a la Universitat de Hanoi. Un espanyol correctissim i una facilitat de tracte amb els vietnamites que ens va ajudar molt a regatejar alguns preus a les botigues. La Trang es va portar magnificament be amb nosaltres, i tot i la seva apretada agenda entre estudis i feina a l'ambaixada de Venecuela, va passar amb nosaltres una tarda sencera. Es va guanyar un paquet de pernil i xorico iberics que portavem a la motxilla. Gracies Trang!!
I al vespre, els gourmets vam anar a tastar el plat mes tipic de la ciutat, el Cha Ca, que consisteix en peix fet amb una salseta a la paella, acompanyat de verduretes i fideus d'arros. Es tipic que al restaurant de torn et portin un petit fornet de carbo vegetal i el peix a mig fer per que tu mateix vagis afegint verduretes i servint-te'n el que vulguis. Simplement delicios! (crec que va ser una bona decisio descartar menjar serp i gat...)

Per la nit unes cervesetes al Mao's Red (recomanat pel tiet de l'Anh Van) i els mes energics es van dirigir cap a una discoteca clandestina flotant al Riu Vermell, per acabar de matar la ultima nit a Hanoi.
Al mati seguent, compres d'ultima hora i de pet cap a l'Aeroport, que es troba a 45 km del centre de Hanoi.

2. SAIGON

En 2 horetes de vol ja tornavem a tenir els peus sobre la nostra vella coneguda Saigon. Quina diferencia quan recordavem la nostra arribada al mateix aeroport dies enrere, sense saber res de la ciutat i amb por a ser timats pel primer taxista que passes. Ara tot era diferent i sabiem exactament que fer per a no ser enganyats. Vam arribar a l'hotel que haviem reservat 20 dies abans i novament vam sortir a passejar tranquilament entre el caos circulatori de la ciutat. Un sopar molt correcte i una cerveseta al costat de l'hotel abans d'anar a dormir.

Avui es dia de les darreres compres en qualsevol dels milers de mercats i paradetes a peu de carrer per a alguns, mentre que d'altres es relaxen a l'hotel abans d'anar a dinar.

Si tot va be, la propera i ja darrera cronica del blog sera des de terres catalanes. Intentarem fer una reflexio mes profunda sobre el viatje, no nomes explicant fets i anecdotes.

Fins aviat!

HANOI... AIXO S'ACABA!

Hanoi, la capital de Vietnam, el centre de la vida politica i diplomatica del pais, el lloc on descansen les restes del ja mitic Ho Chi Minh... 4 milions d'habitants donen vida a aquesta ciutat que des del primer moment ens ha sorpres i agradat (fins i tot mes que Saigon). Aqui es poden fer coses tan inverossimils com menjar carn de tortuga o sopar en una perruqueria sota la via del tren. Des d'aqui ens disposem a explicar-vos les nostres darreres peripecies orientals.

1. HUE


Un cop abandonada Hoi An vam fer cap a Hue. 4 hores d'autobus de res i ens plantem al nostre hotel, que l'Anh Van va reservar molt habilment el dia anterior.
Hue va ser durant un cert periode de temps, compres entre el final de l'epoca de l'ocupacio xinesa i l'inici de la francesa, la capital de Vietnam. Per aquesta rao s'hi va construir una enorme ciutadella i una ciutat imperial a l'estil de la de Beijing, pero bastant mes petitoneta. Tambe es una ciutat farcida de pagodes budistes i tombes d'antics reis del pais.
La nit de la nostra arribada vam voltar una mica per la ciutat buscant algun lloc per a menjar alguns dels plats tipics de la ciutat, que te una cultura gastronomica d'allo mes variada. Finalment vam trobar un petit local regentat per una familia de sord-muts (pare i mare) que eren ajudats per les seves filles. Un lloc molt curios i bastant turistic, pero a la vegada acollidor i economic. Especial mencio mereix el sistema d'obrir ampolles que el pare de familia utilitzava, amb un taulonet de fusta i un cargol amb femella. Espectacular!
Despres de sopar, unes copetes a un lloc que el sord-mut ens va recomanar (va ser dificil pero vam aconseguir entendre'ns) al costat de l'hotel. L'amo del bar de torn, en saber de la nostra procedencia va ordenar al DJ que comences a punxar musica llatina, mentre ens repetia: "Espanoles... amor, pesetas y grandes tetas!". Un capvespre molt divertit que vam acabar compartint amb uns joves vietnamites jugant al billar.
Al mati seguent, els mes agosarats van matinar per anar a visitar el patrimoni arquitectonic de la ciutat sota un sol de justicia, probablement el mes fort i implacable que ens hem trobat en tot el viatge. Va ser dur, pero tambe va valer la pena. Sense desperdici els viatges en les motos que vam llogar, circulant pel mig de la ciutat entre el transit caotic.
I a mitja tarda ja estavem llestos per abandonar Hue i dirijir-nos cap a Hanoi, punt d'intercanivi per arribar a Halong. Va ser una visita fugac pero intensa a aquesta bonica ciutat.

2. BAHIA DE HALONG

Ens esperaven 14 hores de bus fins a Hanoi, un esmorzar rapid en un hotel de la zona i 3.30 hores mes fins a Halong City... l'etapa de viatge mes llarga que hem fet des que rondem per aqui. Pero ens podien mes les ganes que el cansanci. Ens disposavem a veure un dels paratjes naturals mes impresionants del mon sencer i no podiem decaure llavors.
El viatge a Halong el vam contractar a l'agencia de viatges que gestionava els autobusos, ja que fer el viatjet per un mateix es bastant complicat i poques vegades mes barat.
Pujada al bus i trobada amb el nostre guia, en Nhat, que semblava molt trempat i simpatic pero es va convertir en quelcom tragicomic a mesura que van passar les hores i els dies amb ell. El seu angles era pauperrim, i les seves bromes fora de lloc i poc tacte van acabar per exhaurir la paciencia de tot el grup.
Compartiriem autobus i vaixell durant 3 dies amb una parella francesa (Vincent i Charlotte), una parella sud-africana (Ian i Marisane, que viatjen de Londres a Australia sense agafar cap vol durant 9 mesos), dues noies australianes (Michelle i Lindsey) i una altra parella francesa de la qual no en puc recordar els noms. Va ser realment agradable i ens vam fer molt, tot i la diferencia d'edat i cultura. Un record especial per en Vincent, la Charlotte, l'Ian i la Marisane, amb els quals vam compartir moltes hores, somriures, jocs i cerveses al vaixell.
Arribats a Halong vam pujar al vaixell de fusta, equipat amb camarots on pasariem la primera de les dues nits a la bahia. Vam endinsar-nos entre les 1169 illes que esquitxen la bahia i vam passar el dia entre vil.les flotants, excursio en kayak i unes impresionants coves modelades pels capricis de la natura.

El paisatge que ens envoltava era, en tot moment, precios i sorprenent per les seves sumptuoses formes, pero la nostra sensacio mai va ser de satisfaccio completa. La bahia es troba sobreexplotada, amb centenars i centenars de vaixells turistics que embruten les seves aigues amb tot tipus de residus, i les rutes programades no permeten cap moment de soledat en els 3 dies de navegacio. Molts de nosaltres no esperavem una massificacio d'aquest estil, per aixo ens vam sentir una mica decepcionats.
Els dies a la bahia van continuar amb una excursio per la selva a l'illa de Cat Ba. Aquesta illa acull un parc nacional on sobreviuen nomes 60 micos d'una especie endemica en greu perill d'extincio, per la qual cosa us imaginareu que no en vam veure ni un. 2 hores caminant sota una pluja fenomenal que ens va deixar fets uns adefesis mentre el nostre guia ens esperava a la falda de la muntanya sota un cobert, mentre repetia que no volia pujar perque ell era capac de caminar en 30 minuts el que nosaltres trigavem dues hores. Molt comica la imatge posterior amb el guia corrent descalc cap al bus per a no mullar-se les seves bambes noves, que havia embolicat amb bosses de plastic.

A Cat Ba poca cosa a fer, a part de relaxar-nos a l'hotel i acabar el dia sopant i sortint a fer una cerveseta sota la persistent pluja.
Al dia seguent empreniem cami de tornada cap a Hanoi, on per fi ens vam despedir del nostre maldestre guia, mentre ell ens repetia que "si valoreu la meva feina, accepto propines". Balanc per en Nhat: 0 VND aportats per 12 persones.

3. HANOI

I ja tornavem a tenir els peus sobre la metropoli! Ah... quina sensacio novament tan diferent. Activitat i soroll per tot arreu, claxons incansables, joves i grans intentant vendre qualsevol cosa. Crec que ho necessitavem.
Facilment vam trobar llit a la ciutat recomanats pel germa de la Trang (amiga de l'Anh Van), un guia turistic de la ciutat que coneix molts be alguns hotels a bon preu.
Hanoi es a la vegada similar i molt diferent a la coneguda Saigon. Es viva gairebe a qualsevol hora del dia i els seus carrers bullen d'activitat. Te tambe una zona turistica molt delimitada, que permet a turistes agosarats com nosaltres experimentar la veritable ciutat si caminem tan sols 15 minuts en qualsevol direccio des del nostre hotel. Hi ha ben poc a fer a part de vagar pels carrers contemplant l'activitat de la ciutat, ja que cap de les dues ciutats te massa atraccions turistiques per visitar. Pero Hanoi es diferent de Saigon perque sembla que una la pugui dominar molt mes rapidament... carrers mes estrets, un llac immens que marca el centre de la ciutat i unes dimensions mes racionals que la metropoli del sud.
Aquests dies hem estat gaudint de tot aixo. S'ha visitat tambe el mausoleu del "tiet Ho". El pobre home volia que l'incineressin, pero des de la seva mort el 1969 el tenen embadurnat amb potingues i exposat al public de forma gratuita com a capella ardent (previ requis de cameres de fotos i comprovacio de que es va vestit de forma adient, a mes de passar per arcs magnetics a l'estil dels aeroports). Cada any envien al pobre Ho a Russia uns 3 mesos per a aplicar-li els tractaments de conservacio que requereix. Si l'home es pogues aixecar de nou...

I poqueta cosa mes des de Hanoi. Ara anem a fer algunes compres i a seguir investigant els racons de la ciutat... Ah! Quasi me n'oblido! Ahir a la nit, els mes agosarats vam tastar carn de gosset amb la seva cueta a la brasa i sucada amb salsa de cargol. La carn no era res de l'altre mon, la salsa era horrible, pero vam coincidir en que la cua era deliciosa. Avui ho intentarem amb el gat i la serp. Es senzill de fer si un no pensa en les gabies plenes de gats i gossos que hi ha al mercat de carn de la ciutat...


Salut!