SAIGON O LA CIUTAT DE LES MOTOS

Ja portem mes de 24 hores a Saigon, una ciutat de 7 milions d'habitants, la magnitud de la qual es deixa notar nomes trepitjar els seus carrers. Creuar d'una vorerar a l'altra es tota una aventura degut a la infinitat de motoristes que circulen sense respectar cap tipus de norma de circulacio davant la mirada passiva dels policies de la ciutat.

Ahir al vespre vam anar a sopar per la zona del mercat central, primer en una paradeta del carrer amb unes cadires de plastic dignes de nens de 3 anys i molt usuals en qualsevol bar de la ciutat. Despres vam fer una cerveseta a la vora del riu que dona nom a la ciutat mentre intentavem planificar una mica com encarar els propers dies que s'acosten. Per acabar vam anar a uns bars de la zona "motxillera" on tenim l'alberg a fer "unes copetes", que l'estomac del Marc no va acabar d'acceptar massa be en algun moment de la nit. Els mes agosarats van acabar menjant una sopa "Pho" de bona nit.

Aquest mati hem pujat amb tota una munio de guiris (com nosaltres) a un autocar que ens ha portat per unes carreteres de por fins als tunels de Cu Chi. Aquests tunels van ser excavats pel Vietcom durant la guerra i eren el reducte comunista mes proper a la ciutat de Saigon, territori de Vietnam del sud i els EUA. Els "goriles", com els anomenava el nostre eixerit guia per la seva indumentaria fosca mes que no pas per la seva mida, vivien sota terra refugiats dels atacs aeris americans i mantenien encarnissadades lluites durant les incursions dels excercits enemics. La veritat es que la visita ha estat una mica fluixa pel meu gust, sobretot degut al marcat caire consumista i encarat al guiri que s'hi respirava. Tot i aixi ha estat prou interessant, sobretot la part final on podiem recorrer una petita part dels tunels que en el seu moment van servir de refugi als nostres amics "goriles".

Arribada a la ciutat de les motos i dinar en un lloc d'allo mes autentic en una zona una mica llunyana al centre. Despres l'expedicio s'ha separat, ja que Anh Van, Marc i Alex han estat designats organitzadors dels propers dies a Angkor Wat i Phu Quoc. Ells han anat a buscar informacio de transport mentre els altres ens hem dirigit passejant tranquilament cap a la Pagoda de l'Emperador de Jade. Aquest passeig ha resultat ser de gairebe 3 hores i la recerca del temple ha resultat ser infructuosa tot i les indicacions dels Saigonesos, que asseguraven que la Pagoda estava alla mateix. De fet, els Xavis han comprat un donut a la porta de la Pagoda, pero hem estat incapacos de veure-la... Sembla ser que la cervesa barata ens ha fet perdre una mica l'oremus...

I aixi, entre petites anecdotes que no comentarem per no extendre'ns, hem anat a prendre una cocacola a un acollidor restaurant que hem trobat. Estavem en una zona molt allunyada del reducte turistic, i aixo s'ha fet notar en l'amabilitat de la gent i les poques ganes que tenien de treure'ns els Dongs de la butxaca. Improvitzadament hem acabat sopant 5 persones per 166000VND, que equival a uns 7 euros. Taxi cap a l'alberg i fins aqui la nostra cronica del dia. Dema esperarem que aparegui la motxilla de la Montse i intentarem fer cap cap a Angkor, mes enlla de la frontera amb Cambodja.

Salut!

PRIMERA CRONICA DES DE SAIGON

Per on comencar... Aqui a Saigon son les 4 de la tarda i em trobo en un "hotel" en un carrero prop del carrer De Tham. El Marc seu al meu costat entre una calor que t'envolta i et mulla. Els ventiladors estan a l'ordre del dia en qualsevol local de la ciutat. Pero deixeu que us expliquem una mica que ha estat de nosaltres aquestes darreres hores:

1. BARCELONA - GATWICK\LUTON.

Podriem dir que aquesta va ser l'etapa pes plaenta del nostre periple. Cap contratemps i tot en ordre fins a la reunio de l'expedicio a Victoria Station. La nit la vam passar a la mateixa estacio. En veure que el sol comencava a iluminar els cels londinecs ens vam dirigir cap a Buckinham Palace, que queda a pocs metres de l'estacio. Vam tenir el privilegi de veure una sortida de sol asseguts a les escales del monument que hi ha al davant. Alguns de nosaltres no coneixiem Londres, pero ens va captivar des d'aquell moment, tot i que l'encis nomes va durar fins que va comencar a ploure indiscriminadament.
English Breakfast amb baked beans, eggs, sausages i no se quantes calories mes per a trobar-nos amb Sir Alex, que es trobava ja a la ciutat. Despres una mica de turisme per la ciutat i plans de passar pel Soho a fer unes pintes... aqui el primer contratemps.

Anh Van: "Alex, seguro que lo llevas todo eh... no te habras dejado el billete.." (en to de broma)
Alex: "Mierda!"

Que mes dir... L'Alex es va dirigir cap a l'Aeroport a intentar expedir un nou bitllet mentre la resta ens vam tancar en un pub a fer una pinta.


2. HEATHROW - HONG KONG

Nova reunio de tota l'expedicio, aquesta vegada a la T5 de l'aeroport i amb l'Alex amb un nou bitllet previ pagament de 30 pounds. Un lloc increible arquitectonicament parlant. Dinar i facturacio de maletes. Despres vol en un Boing 747 que si alguna cosa no es podia dir d'ell es que fos ampli. Tot i aixi vam dormir bona part del trajecte i ens vam sentir molt ben atesos per les hostesses de British Airways.
No va ser fins 15 minuts abans d'aterrar a Hong Kong que el comandant de la nau ens va avisar de cert tifo que ronda per la zona d'Indoxina aquests dies. El nostre amic Kumari va fer de les seves durant l'aterratge, i crec parlar en nom de tots si dic que vam passar bastanta por (excepte el Bellso que dormia com un roc mentre la seva cara es tornava blanca de mareig... sisi, es marejava dormint!). Al nostre voltant nomes sentiem crits de por continguda i veiem a gent vomitant-se a sobre (se'n van comptabilitzar 5 o 6). Nosaltres, que som gent amb classe, vam aguantar el tipus.

3. HONG KONG
Arribada a Hong Kong i primera trobada amb el mon oriental. Tot un mon que costa d'imaginar des d'aqui. L'eficiencia del personal xines es total i es va fer notar des del primer moment. Pero el que realment ens va sobtar va ser veure que el nostre vol cap a Saigon havia estat cancelat degut al nostre amic Kumari. La incertesa i el cansament es van apoderar de l'expedicio mentre feiem cua per a demanar informacio sobre com i quan podiem volar fins a Saigon. Va ser aqui quan vam rebre la gran noticia que els senyors de Cathay Pacific ens pagaven una nit al Regal Airport Hotel amb sopar, esmorzar i dinar inclosos. Aquest hotel es trobava just al costat de l'aeroport i va resultar ser molt acollidor i amb cert punt de luxos (sobretot en el cas de l'habitacio de Bellso i Montse... vaya suite!). El sopar va ser mes que correcte amb un buffet multicultural molt abundant que ens va reomplir de forces i calories. Despres de sopar vam solucionar el tema del vol i ens van donar un nou avio per aquest mateix mati volar a Saigon.
Amb tanta alegria al cos, nomes podiem fer una cosa... Sortir! Vam agafar el tren llancadora de l'aeroport i ens vam dirigir a Kowloon, un dels districtes comercials de Hong Kong. Alla la senyoreta Anh Van coneix un bon amic seu que ens va portar a fer unes cerveses en un pub amb un aire bastant europeu. Segur que la seva novia coneixia bastant als cambrers, a jutjar pel seu nivell d'alcohol en sang. Finalment vam tornar al nostre estimat hotel (previ pas pel Burger King) i vam dormir com socs en uns llits massa comodes pel que ens espera.

4. HONG KONG -SAIGON

I aquest mati, despres d'un esmorzar molt copios i ple de calories hem anat novament a l'aeroport (3 minuts caminant) i hem embarcat cap a Saigon sense mes contratemps. Viatge molt correcte i amb una atencio excelent, a mes d'un altre esmorzar a base d'arros i pollastre.
La darrera sorpresa de la migracio l'hem trobat a la cinta de maletes a la sortida del vol, quan la Montse s'ha quedat amb un pam de nas esperant que la seva motxilla apareixes... una mica mes de cues a la finestreta d'equipatge perdut, bones paraules i poca motxilla... seguirem esperant.

5. SAIGON: PRIMER CONTACTE

Novament les influencies de l'Anh Van han quedat paleses i a la sortida hi havia dues estudiants vietnamites esperant-nos amb un cartell amb el seu nom impres. Una d'elles es germana d'un que treballa al restaurant de l'Anh Van. Ens han ajudat molt i ens han recomanat agafar les moto-taxis (Sem-ho). Resulta que els eixerits conductors d'aquests vehicles no tenen cap problema en carregar en el seu mini-scooter a dos passatgers amb les seves respectives motxilles, mentre es salten semafors en vermell emmig de la jungla del transit i petant-se de riure. Ha estat una primera presa de contacte dura pero del tipus "Dragon Kahn" - Baixes espantat pero partint-te el cul de riure (Si no li pregunteu a la Montse).
Hem dinat en un antro molt autentic la sopa Pho, el menjar mes tipic de Saigon. 20000VND per un "barrenyo" de sopa, fideus, algues i d'altres objectes no identificats. Aixo son 0,75euro mes o menys.
Finalment viatge en taxi cap a la recerca de l'alberg i trobada del mateix sense masses problemes.

I fins aqui la primera cronica des del Vietnam... Ha estat llarga, pero l'ocasio ho mereixia. M'acompanyen ara en Xavi Blazquez, la Montse, el Bellso i el Diego.

Fins aviat!!
I