SAIGON O LA CIUTAT DE LES MOTOS

Ja portem mes de 24 hores a Saigon, una ciutat de 7 milions d'habitants, la magnitud de la qual es deixa notar nomes trepitjar els seus carrers. Creuar d'una vorerar a l'altra es tota una aventura degut a la infinitat de motoristes que circulen sense respectar cap tipus de norma de circulacio davant la mirada passiva dels policies de la ciutat.

Ahir al vespre vam anar a sopar per la zona del mercat central, primer en una paradeta del carrer amb unes cadires de plastic dignes de nens de 3 anys i molt usuals en qualsevol bar de la ciutat. Despres vam fer una cerveseta a la vora del riu que dona nom a la ciutat mentre intentavem planificar una mica com encarar els propers dies que s'acosten. Per acabar vam anar a uns bars de la zona "motxillera" on tenim l'alberg a fer "unes copetes", que l'estomac del Marc no va acabar d'acceptar massa be en algun moment de la nit. Els mes agosarats van acabar menjant una sopa "Pho" de bona nit.

Aquest mati hem pujat amb tota una munio de guiris (com nosaltres) a un autocar que ens ha portat per unes carreteres de por fins als tunels de Cu Chi. Aquests tunels van ser excavats pel Vietcom durant la guerra i eren el reducte comunista mes proper a la ciutat de Saigon, territori de Vietnam del sud i els EUA. Els "goriles", com els anomenava el nostre eixerit guia per la seva indumentaria fosca mes que no pas per la seva mida, vivien sota terra refugiats dels atacs aeris americans i mantenien encarnissadades lluites durant les incursions dels excercits enemics. La veritat es que la visita ha estat una mica fluixa pel meu gust, sobretot degut al marcat caire consumista i encarat al guiri que s'hi respirava. Tot i aixi ha estat prou interessant, sobretot la part final on podiem recorrer una petita part dels tunels que en el seu moment van servir de refugi als nostres amics "goriles".

Arribada a la ciutat de les motos i dinar en un lloc d'allo mes autentic en una zona una mica llunyana al centre. Despres l'expedicio s'ha separat, ja que Anh Van, Marc i Alex han estat designats organitzadors dels propers dies a Angkor Wat i Phu Quoc. Ells han anat a buscar informacio de transport mentre els altres ens hem dirigit passejant tranquilament cap a la Pagoda de l'Emperador de Jade. Aquest passeig ha resultat ser de gairebe 3 hores i la recerca del temple ha resultat ser infructuosa tot i les indicacions dels Saigonesos, que asseguraven que la Pagoda estava alla mateix. De fet, els Xavis han comprat un donut a la porta de la Pagoda, pero hem estat incapacos de veure-la... Sembla ser que la cervesa barata ens ha fet perdre una mica l'oremus...

I aixi, entre petites anecdotes que no comentarem per no extendre'ns, hem anat a prendre una cocacola a un acollidor restaurant que hem trobat. Estavem en una zona molt allunyada del reducte turistic, i aixo s'ha fet notar en l'amabilitat de la gent i les poques ganes que tenien de treure'ns els Dongs de la butxaca. Improvitzadament hem acabat sopant 5 persones per 166000VND, que equival a uns 7 euros. Taxi cap a l'alberg i fins aqui la nostra cronica del dia. Dema esperarem que aparegui la motxilla de la Montse i intentarem fer cap cap a Angkor, mes enlla de la frontera amb Cambodja.

Salut!