Hi ha només dues figures en tot el taulell que comparteixen alguna cosa més que el camp de batalla... de fet hi ha qui diu que tots els peons són els seus lleials fills. Estem parlant del Rei i la Reina, aquestes dues figures indissolubles, la supervivència de les quals depèn inexorablement l'una de l'altra.
El Rei és un paio lent però segur, que té l'afició amagada de menjar cacauets (de fet els hi roba al pobre cavall). Avança mica en mica però sense aturar-se, sense deixar-se espantar per les seves múltiples responsabilitats envers el poble. El nostre Rei, a més, és callat i aparentment deixa que els seus súbdits prenguin les decisions. Però en el fons és com el Gran Germà, que controla tots els moviments al taulell i està disposat a executar una jugada mestre per a canviar el rumb de la nostra partida.
Diuen que darrerament aquest Rei s'està convertint en proletari i que treballa molt més del que seria d'esperar d'algú de la seva condició social.
Llarga vida al Rei Xavier!!
I què dir de la Reina, aquella de cabells daurats al Sol després de molts anys de dures batalles al costat del seu estimat i vigorós Rei? Al contrari que Ell, Ella es mou prompte pel taulell, sense descuidar cap detall a l'atzar i convençuda de guanyar la partida. No queden dubtes que aquesta partida també la té a la butxaca, ajudada pel seu disciplinat seguici.
Visca la Reina Montserrat!
A les vostres ordres, Majestats!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario